Viure sense conviure

En aquest entorn, on conflueix gent d’orígens diversos, no veig en cap moment que mantinguin cap relació entre grups diferents.

Una població majoritàriament d’origen xines, domina l’entorn, tan si s’observa la gent al carrer com tot tipus de comerços.  Caminen juntament amb persones d’origen àrab, els quals també sempre van agrupats i persones autòctones les quals  també s’agrupen entre elles.

No he pogut veure encara persones que conversin o passegin juntes i que siguin d’orígens diferents.  El que sí que he pogut veure avui, ha estat un episodi que m’ha cridat l’atenció tant per l’impacte de la situació, com pels comentaris que ha fet sorgir.

Voltant pels carrers del costat de la plaça, un noi d’origen xines ha sortit d’una entitat bancaria i ha començat a donar cops de peu al vidre de la porta fins que aquest, s’ha trencat. Acte seguit ha marxat caminant. La gent que estàvem al voltant ens hem quedat sorpresos. Un home ha passat dient que a l’entitat bancaria que hi ha una cantonada més avall ha fet el mateix.   Acte seguit una senyora ha començat a dir: “És un xinés veritat?”.  Una dona que estava al costat ha dit: “ Era un noi jove” i acte seguit l’altra senyora ha dit: “No, era un xinés, jove, però un xinés”. Dos homes aturats a la porta d’un bar comentaven que se’ls hauria de fer fora a cops de peu i altre deia que sí, ja que a sobre es queden amb tots els diners i les botigues.

Després he seguit voltant, fent fotos a un munt de cartells del voltant tots o la majoria escrits en xines. Es percep un entorn que s’ha anat adequant a la nombrosa població xinesa, però per ells mateixos. Tenen les seves perruqueries, botigues de menjar, de telefonia,... A dins no es veu gent comprant que no sigui xinesa exceptuant a les botigues d’objectes varis i quan la gent s’acosta o es refereix a aquests locals ho fan dient “ anem als xinesos”.

Si ningú s’acosta i coneix a l’altre, quan difícil és establir un diàleg. Aquest sempre serà discriminatori per uns ja que la falta de coneixement de l’altre està suplida per tòpics i estereotips. És un viure uns amb altres, però sense conviure mai.

ANTECEDENTS

Aquests dies he fet les primeres observacions. He escollit aquest indret, precisament perquè crec que és un dels llocs on més es pot apreciar la problemàtica d’aquesta localitat.

Dic problemàtica perquè és una localitat on coincideixen diversos factors la suma dels quals està donant com a resultat conductes i situacions força negatives. Per comprendre una mica millor la situació actual, cal posar-se una mica en antecedents.

Parlem d’una localitat que pertany a la perifèria de Barcelona. Arrossega importants deficiències a nivell urbanístic i  de convivència, fruit de l'onada d’immigració dels anys 60. Una explotació del sol que es pot catalogar de “brutal” i una mala gestió en el procés d’integració de comunitats diferents, ja li donava unes característiques particulars. Si a això afegim que en els últims anys la seva densitat de població, que ja era de les més elevades, ha crescut de manera desmesurada amb els últims fluxos migratoris, podríem dir que la seva situació actual és francament complicada.

El lloc que he escollit per realitzar el meu treball de camp és una Plaça de la localitat on visc. Aquesta localitat és una de les que té un dels nivells de població immigrant més alts a Catalunya i concretament la plaça on està centrada la meva observació, està ubicada en un dels barris de la localitat on l'augment de població ha estat més elevat.

La meva observació la centraré en les relacions establertes entre la població immigrant i autòctona, i concretament en una creixent actitud i un discurs discriminatoris, potser agreujada per la crisi del moment.